La experiència
m’ha ensenyat, que les marques perduren, i les victòries s’obliden... Les millors
curses son les que no portes dorsal, ni hi ha classificacions.
Alguns joves atletes, escaladors, alpinistes i corredors,
s’han adonat d’aquest detall, i estan fen activitats innovadores... Però la
veritat és que sempre se’n han fet. És fàcil enganyar al públic poc entès.
Només els més bons i mediàtics, es poden permetre
tenir resolta la logística...
Cadascú fa el que creu convenient, però hi ha
coses que es devaluen per si soles. El més important és... Com s’ha fet, i el
nivell de compromís.
Tendim a sobrevalorar el que fem, hi ha
minimitzar o menysprear el que fan els altres. Critiquem els seus errors, i en
fem d’altres...
En aquest mon, ja se sap, el mèrit i el premi
sempre recau en el cap, no pas en el peó que fa la feina.
ORDESA Pis Superior de Gallinero
Només els més inquiets i curiosos s’acosten a
escalar a les Cingleres superiors d’Ordesa. Però tard o d’hora es faran
encadenaments, que inclouran alguna via de la part superior (de fet, alguns
escaladors de gran nivell, ja n’han fet). D’aquí d’alt es te una visió
privilegiada de la Vall i dels Cims que l’envolten.
2/7/2016 “ENTEREMALIAT” 175 m.
6a
“Entremaliat” es un recorregut senzill i assequible,
bona part del itinerari discorre per una Aresta, en la màgica dificultat de
III/IV grau (excepte dos llargs més complicats). La roca es gris i molt bona,
però esta pràcticament des-equipat.
Si perds la
confiança amb tu mateix, és molt difícil recuperar-la... Recuperar la confiança
d’una altre persona, és impossible.
ORDESA Tozal del Mallo
9/7/2016 “BRUJAS FRANCO-ESPAÑOLA” 400 m.
6b Ao
La majoria d’escaladors estarien d’acord, que
aquesta combinació es una de les millors d’Ordesa.
Avui, les paraules que ha dit en Joan (que
debutava en aquest magnífic escenari), m’ha fet pensar el contrari... “No m’ha impressionat gens”.
Jo ja havia fet la via el 2008 amb en Benji, i no m’he atrevit a comptar els pitons que hi
ha... La roca esta tant sanejada, que és excel·lent. Las preses estan marcades amb magnesi, i els
peus amb la goma dels gats. Els cantos semblen retallats a mida per
tibar. I amb las ressenyes d’en Luichy i del Albert S., ja saps el que et trobaràs.
La Ordesa mitificada... Dels embarcaments, de
la roca variable i des-equipada, s’ha diluït. És podria convertir en la Ordesa
banalitzada.
En aquest cas, això es bo... Sempre he pensat,
que una via excepcional, es te de deixar suficientment equipada perquè la
puguin fer la majoria d’escaladors, no només els que es passegen per el 6b. Els
clàssic escalador de V+, encara podrà viure una gran aventura.
De tota manera, si tingues de recomanar una
via de les que he fet, recomanaria la “Alicantropia”, es més autèntica.
