22/2/2015
Imaginar,
somniar...
Les meves il·lusions, sempre han estat més
grans, que les meves capacitats.
L’any 2005, va ser excepcional. És va glaçar
el Torrent de la Cabana, el Salt del Grill, Fontalba, la Cua de Cavall, la Font
de la Sala, la Foradada, els barrancs del Puigsacalm i la Vall d’en Bas...
Després de llegir el pròleg d’en Rémi Thivel a la guia de Gavarnie... Vaig sortir de casa, amb
la intenció d’escalar la “Freezante”...
Gavarnie... La més gran concentració de Gel dels Pirineus,
la cascada més alta, els encadenaments més llargs... I sobretot, la imatge
impactant de tot el Circ glaçat, que no s’oblida mai.
Per escaladors de nivell modest, com
nosaltres, és Pirinèisme glaçat d’envergadura.
Aquí he viscut jornades inoblidables. És el
lloc on tinc més vies incomplertes, més intents, més retirades i abandonaments...
Només una eficàcia del 33 % d’encerts. Encara no se, com he pogut escalar 10
itineraris o variants, diferents.
Un dia fins i tot, vaig jurar-me que no hi
tornaria més...
La historia i records, son el passat... Cada
dia que ens llevem, és un repte nou.
22/2/2015 ... 10 anys després
Ens em arriscat, amb previsions de nevades i fort vent... Arribar a Gavarnie, ha estat un miracle, posant les cadenes després de Luz St
Sauveur.
Per justificar i certificar el nostre evident
desencís, em passejat els piolets, obrin traça fins l’Hotel du Circ.
Finalment a la tarda, em escalat amb sol i bon
Gel.
22/2/2015 Bielsa
