diumenge, 8 de febrer del 2015

Un Muntanyenc, aprenent de Pirinèista



7/2/2015  Ordesa  5h. 45'

Al últim moment, em aplaçat la sortida prevista. De manera improvisada he decidit d’anar a la Cascada de Cotatuero, ORDESA.

El accés al Prat estava net, el termòmetre del cotxe marcava -15º. Aproximació lenta, 2h. 15' obrin traça (raquetes imprescindibles).
La cascada estava formada, però el Gel era blanquinós i d’aspecte precari. Abans de renunciar, he decidit provar sort. Quant em preparava, he sentit un estrèpit, que ha fet baixar gel i pedres... 

Al final he acabat a la boca Nord del Tunel de Bielsa, a fer-me passar les ganes.


Un Muntanyenc, aprenent de Pirinèista

La Carme diu, que ja no tinc edat... La meva mare, que hauria de tenir seny...

Tornar a fer Gel, és com intentar recuperar la confiança perduda, és com tornar-me a trobar a mi mateix.

Soc  dels que no disposo de tot el cap de setmana, cada cap de setmana. Això vol dir, atacs desesperats, Horaris descabellats (sense parar,  sense dormir)... Moltes ganes, molta motivació... 

Al Pirinèista no li espanta el fred, ni la precarietat, necessita incertesa i sorpresa.

L’escalador a l’hivern busca la cara sud, assolellada i arrecerada del vent.

L’escalada esportiva és essencial per assolir i mantenir un bon nivell, però amb moderació.

No és bo acomodar-se, les banalitats ens fan dèbils mentalment.

Si tens un pressentiment o molts dubtes, abandona abans que sigui massa tard.

No et retiris mai sense haver-lo provat.


Quant claves els piolets al Gel, te’n adones que és absurd renunciar al teu somni.


Sempre tenim les mateixes excuses... Els símptomes de la decadència son evidents :

Esporàdicament fas horaris d’escalador... Començar tard i acabant aviat.

Alguns itineraris et semblen exposats... Altres la roca és descomposta.

Vas a vies que és puguin fer sense pitons, després a rutes parcialment equipades .

Quant comences a parlar de seguretat i de factor 2, ja estàs perdut.