 |
| R2 |
En el temps del 9e grau molts escaladors no consideren l’escalada artificial com escalada, sinó com un reducte del passat... El que no s’ha escalat amb lliure simplement és un projecte.
Però no se’n adonen que la seva escalada també
és artificial.
Només el solo-integral i l’escalada neta d’autoprotecció
son realment autentiques.
Alta Garrotxa SADERNES Cingles de Guitarriu
4ª Feixa, vessant NORD
“KBOIG” ED- IV+ A3+
Sentiment incomprensible d’una complicació extrema.
Kboig supera de manera eficient i directa el Gran Balmat de la vessant Nord...
A pesar de la poca alçada de la paret, es una ruta amb molt ambient, on la principal dificultat tècnica es no caure en la temptació de baixar.
La paret empeny amb una atracció irresistible al abisme, però es una sensació fictícia, dons un cop passada la barrera de sostres el terreny es torna més amable... Però encara queda mitja via.
Aquí no hi ha herois, ni grau obligat, qualsevol escalador pot gaudir d’aquesta magnifica via si s’ho proposa...
De la R2 es pot baixar amb un ràppel de 35 metres, i de la R3 amb un de 45/50.
Possibilitat d’alliberar els dos llargs que superen el Balmat, amb un grau que pot rondar el 8a... Millor encara, empalmar els primers llargs, amb un super-llarg de 45/50 m. de potser 9a !!!
Retirar-se a temps es com una victòria
Al intentar superar-me a mi mateix... Se’m presenta l’etern dilema:
Retirar-me o continuar. Abandonar, rendir-me o lluitar. Em trobo davant del desafiament, d’escollir el sofriment, d’aguantar el dolor, de resistir las penalitats.
Una cursa en la que es pot abandonar, es una mala cursa.
La diferencia entre l’èxit i el fracàs, esta a vegades, en continuar quant tot esta en contra.
Si elegeixes aquest camí, llavors saps que la tortura no tindrà fi...
(Kim.gil 2009)
 |
| R2 |
3er llarg, barrera de sostres
 |
| Flanqueig R4 |
 |
| R5 |
